És també conegut amb el nom de la Penya. Ha participat en la màxima categoria del bàsquet estatal des de la creació de la primera Lliga espanyola la temporada 1955-56. Referent del basquetbol a Catalunya i a Espanya, les seves actuacions també han destacat en l’àmbit europeu.
La primera denominació del club fou Penya Spirit of Badalona. Fou constituït gràcies a un grup d’amics que es reuniren amb l’objectiu de fer activitats de caràcter lúdic i esportiu. Practicà diversos esports com futbol, ciclisme o tennis de taula, però finalment el basquetbol fou escollit com a activitat principal. Des de la seva fundació jugà en diverses pistes, en les quals s’instal·laven unes cistelles rudimentàries que eren recollides en finalitzar el joc. El 1935 adoptà el nom de Centre Esportiu Badaloní i s’inscrigué al tercer Campionat de l’Agrupació de Basketball de Catalunya, competició que acollia les entitats més populars i que se celebrà entre el gener i l’abril del 1935. Disputà els partits a la plaça situada davant la parròquia del Canyet. També participà en el quart i últim Campionat de l’Agrupació, jugat entre el desembre del 1935 i l’abril del 1936. Després de la Guerra Civil (1939), reaparegué amb el nom de Club Juventud de Badalona, i, des del 1977, adoptà el nom en català: Club Joventut de Badalona. L’any 1940 debutà al Campionat de Catalunya de segona categoria i gràcies als bons resultats ascendí a la primera divisió del Campionat de Catalunya. Ja la temporada 1941-42 s’establí la rivalitat amb el Futbol Club Barcelona. Consolidat a la primera divisió del campionat català, des del 1944 i durant quatre temporades jugà els seus partits a la pista del carrer de Latrilla. El 1946 fitxà jugadors de renom com Marcel·lí Maneja i Eduard Kucharski, i l’any 1947, l’entrenador Josep Vila. L’equip prengué embranzida i donà pas, al final dels anys quaranta, a la llegenda de l’Huracà Verd. El 1947 aconseguí el subcampionat de Catalunya darrere el FC Barcelona, fet que li permeté jugar el Campionat d’Espanya l’any següent. El primer gran èxit fou la consecució d’aquest trofeu l’any 1948, derrotant el FC Barcelona a les semifinals i el Real Madrid a la final.
Jugadors del Club Joventut de Badalona amb la Copa de Campions d’Espanya del 1953
© CLUB JOVENTUT DE BADALONA
El mateix any, un cop proclamat campió estatal, es traslladà a la pista de la Plana. La pèrdua de Kucharski, que fitxà pel FC Barcelona, no afectà el joc de l’equip i els bons resultats es mantingueren. Aconseguí diversos subcampionats de Catalunya, guanyà la Copa General Orgaz (1949, 1950) i la Copa Hernán (1949, 1950), aquesta última també aconseguida l’any 1943. Al principi dels anys cinquanta es consolidà com un dels grans del bàsquet català i espanyol. Fou campió de Catalunya tres anys consecutius (1952, 1953, 1954), i campió d’Espanya en dues ocasions (1953, 1955) i arribà a la final tres vegades més (1950, 1952, 1954). La segona meitat dels anys cinquanta estigué marcada per l’aparició de la Lliga espanyola la temporada 1955-56 i pel domini del Real Madrid. Tot i això, l’any 1958 la Penya guanyà de nou la Copa d’Espanya, jugant la final davant del Real Madrid. Un any abans, l’any 1957, també havia reeditat el Campionat de Catalunya en l’última edició d’aquesta competició. Aquests triomfs, però, no tingueren continuïtat. En un període de sequera de títols s’iniciaren les obres de cobertura de la pista de la Plana, i l’any 1962 es convertí en el primer club d’Espanya que disposava d’un pavelló cobert propi.
Equip de la temporada 1965-66 del Club Joventut de Badalona
© GENÍS VERA
A l’inici dels anys seixanta fitxà jugadors com Alfonso Martínez i Enric Margall, el primer d’una nissaga de germans. L’any 1964 Kucharski retornà a l’equip com a entrenador, acompanyat del jugador Francesc Nino Buscató. A partir de llavors l’equip recuperà el pols competitiu i disputà la final de la Copa d’Espanya amb el Real Madrid (1966) i amb el Picadero Jockey Club (1968). D’altra banda, la temporada 1966-67 participà per primera vegada en la Recopa d’Europa. Aquell mateix any aconseguí el seu primer Campionat de Lliga espanyola, gesta que tingué com a protagonistes Josep Lluís, Francesc Buscató, Enric i Narcís Margall, Guifré Gol, Amador Rojas, Joan Fa, Josep Maria Oleart i Alfonso Martínez. Dos anys després, el 1969, guanyà una nova Copa d’Espanya, amb l’actuació destacada de Lluís Miquel Santillana. Després d’aquest període reeixit de final dels anys seixanta arribà una altra època de sequera de títols, encara que el nivell competitiu continuà essent molt alt, ja que l’equip arribà quatre vegades a la final de Copa (1970, 1971, 1972, 1974). El setembre del 1972 s’inaugurà el pavelló Ausiàs March amb una capacitat de 5.000 persones. Poc després s’impulsà encara més el planter i l’any 1973 es creà l’escola de bàsquet. El mateix any debutà Josep Maria Margall i l’any següent es retirà Nino Buscató. La temporada 1975-76 es fitxà el primer jugador estranger del club, el nord-americà Frank Costello, que participà en l’equip conegut llavors com la “Quinta del Matraco”. Aquell equip guanyà una nova Copa del Rei (1976) i dos anys després, amb l’equip dirigit per Antoni Serra, la segona Lliga espanyola (1978). En aquest equip destacà la presència del jugador internacional iugoslau Zoran Moka Slavnić. A partir de llavors, començà una època d’inestabilitat, sense un projecte concret i amb canvis d’entrenadors constants. Malgrat això, la temporada 1980-81, sota la direcció de Manel Comas, la Penya aconseguí el seu primer títol europeu, la Copa Korac.
Jordi Villacampa a la final de la Copa Korac 1990, que guanyà el Club Joventut de Badalona
© CLUB JOVENTUT DE BADALONA
Aquella mateixa temporada havia debutat el juvenil Jordi Villacampa. La temporada 1983-84 debutà en la recentment creada Lliga ACB. Un dels canvis en l’estructura esportiva fou la incorporació d’Aíto García Reneses a la banqueta, acompanyat del fitxatge d’Andrés Jiménez. Aquella plantilla destacà amb jugadors com el Matraco Margall de capità, Jordi Villacampa, José Antonio Montero, Rafel Jofresa, Greg Stewart i David Rusell. S’inicià un període de recuperació del bon joc; fou segon classificat a la Lliga espanyola (1985, 1987), arribà a tres finals de la Copa del Rei consecutives (1985, 1986, 1987) i fou subcampió de la Recopa d’Europa (1988). L’any 1990, guanyà la seva segona Copa Korac. Alguns dels jugadors que conformaren l’equip foren Josep Maria Margall, Jordi Villacampa, Josep Antoni Montero, els germans Tomàs i Rafael Jofresa, Juanan Morales, Carles Ruf o Reggie Johnson.
La temporada 1990-91 arrencà amb la marxa de Montero i amb els fitxatges de Ferran Martínez, Harold Pressley, Corny Thompson i l’entrenador Manuel Lolo Sainz. Aquest període fou molt reeixit, ja que l’equip aconseguí dues Lligues ACB consecutives (1991, 1992). També fou subcampió de la Lliga i de la Copa del Rei (1990, 1993) i subcampió d’Europa (1992). D’altra banda, la temporada 1991-92 disputà l’Open Mcdonald’s de París, on jugà contra Los Angeles Lakers i estigué a punt de ser el primer equip europeu que guanyava un equip de l’NBA en perdre la final per només dos punts. Durant aquesta època el club es traslladà al Palau Municipal Olímpic de Badalona, amb una capacitat de 12.500 espectadors, i que fou inaugurat el 1991 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992). La temporada 1993-94 es fitxà l’entrenador Zeljko Obradović, que conduí l’equip a guanyar l’Eurolliga. La base d’aquell equip fou formada per Corny Thompson, Villacampa, els germans Jofresa, Morales, Ferran Martínez i Mike Smith. La pèrdua de diversos jugadors importants restà competitivitat en el seu joc. Tot i això, la temporada 1996-97, l’última en actiu de Jordi Villacampa, guanyà una nova Copa del Rei. Durant diverses temporades l’equip fou dirigit per Alfred Julbe, en les quals aparegueren jugadors com Raúl López, que acabaria jugant a l’NBA, i Àlex Mumbrú. El 1999 Jordi Villacampa assumí el càrrec de president del club i inicià un nou projecte esportiu liderat per Manel Comas com a entrenador.
Corny Thompson a la final de l’Eurolliga del 1994, guanyada pel Club Joventut de Badalona
© MUNDO DEPORTIVO / EDUARD OMEDES
La temporada 2003-04 Aíto García Reneses retornà a la direcció tècnica, tasca que desenvolupà fins l’any 2008. Durant aquests anys aconseguí tres Lligues Catalanes (2005, 2007, 2008), una Copa del Rei (2008), una Eurocopa de la FIBA (2006) i una Copa ULEB (2008). Aparegueren nous jugadors destacats com Rudy Fernández, Pau Riba o Ricky Rubio, que acabaren en equips de l’NBA o en altres equips punters de la Lliga espanyola. La sortida d’aquests fou coberta per altres jugadors del planter com Josep Franch, Pere Tomàs, Henk Norel o David Jelinek, plantilla que la temporada 2010-11 fou dirigida per José Vicente Pepu Hernández. L’octubre del 2010 el club declarà un concurs de creditors per resoldre els problemes de tresoreria, del qual sortí l’any 2012. En l’àmbit esportiu, s’ha mantingut en la zona intermèdia de la classificació de la Lliga ACB, amb Salva Maldonado (2011-16), Diego Ocampo (2016-18) i Carles Duran (des de la temporada 2018-19) en el càrrec d’entrenador del primer equip. El 25 d’abril de 2017 Jordi Villacampa deixà la presidència del club, que fou assimida pel també exjugador del club Juan Antonio Morales.
Durant la seva història el club ha estat patrocinat per diverses empreses. La primera fou Schweppes, l’any 1972. Algunes de les més representatives foren Freixenet, Ron Negrita, Ram, Montigalà, 7 Up, Festina, FIATC (2011-16) o Divina Seguros (des del 2016), però la més destacada fou DKV, que patrocinà l’equip durant deu anys (2001-11). El setembre del 2018 la societat inversora Scranton Enterprises, vinculada a la família Grífols, propietària de la multinacional homònima, entrà a l’accionariat del club i n’esdevingué el soci majoritari.
Disposa d’equips inferiors en totes les categories d’edat i el seu planter és considerat com un dels millors d’Europa. També organitza diversos campus de bàsquet. D’altra banda, té vinculació amb equips que juguen en lligues inferiors, com el Club Bàsquet Sant Josep de Badalona o el Club Bàsquet Prat, dels quals es nodreix de jugadors. En l’àmbit empresarial, fou un dels promotors del projecte “Badalona, capital europea del bàsquet”, centre comercial, lúdic i esportiu conegut com Màgic Badalona, inaugurat l’any 2008. En aquest espai es troba situat el museu del bàsquet. Realitza exposicions temporals i gestiona les instal·lacions esportives que disposen, entre d’altres, de nou pistes de basquetbol. Dirigeix la Fundació Privada Joventut, que porta a terme diversos programes socials amb el basquetbol com a teló de fons. Entre les seves tasques destaca la gestió del Centre de Tecnificació del Màgic Badalona. El 2010 tenia aproximadament uns 8.000 socis.