i Sebastià Juan i Arbó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Sebastià Juan i Arbó

SinònimSebastià Juan Arbó
Literatura    Periodisme
SinònimSebastià Juan Arbó
Sebastià Juan i Arbó
© Fototeca.cat
literatura lit i periodisme period
Novel·lista, biògraf i periodista.
Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 27 d’octubre de 1902 — Barcelona, 2 de gener de 1984

Fill de pares pagesos, que es traslladaren a Amposta quan ell tenia vuit anys, hi treballà com a meritori fins el 1927, que partí cap a Barcelona amb els manuscrits de L’inútil combat i Terres de l’Ebre . La primera fou publicada el 1931, i constituí un esdeveniment dins la literatura catalana i fins i tot l’europea, car s’avançà al tipus de novel·la que, a partir d’obres de Camus i Sartre, rebé després la denominació de novel·la existencialista. L’any següent aparegué Terres de l’Ebre , història de la lluita per sobreviure de tres generacions d’una mateixa família de pagesos, que supera els límits del ruralisme del s XIX per l’acurada tècnica narrativa i la introducció d’una transcendència existencial en la temàtica. Notes d’un estudiant que va morir boig (1933) i Camins de nit (1935) seguiren, respectivament, els dos camins assenyalats per les primeres. Les Notes són una obra que ha preocupat constantment l’autor, car n'hi ha unes altres versions: Hores en blanc 1 (1935) i L’hora negra (1961); aquesta darrera procedeix de la versió castellana, publicada el 1955. Camins de nit torna al món de la ribera de l’Ebre, centrat ací entorn de les amors de Mercè i Marçal, que han de lluitar amb gent que els envolta i amb un passat que, en forma de fatalitat, sembla impedir-los llurs amors. Molt ambiciosa, té, però, moments desiguals. Després d’un llarg silenci que abraçà la guerra civil i els primers anys de postguerra, publicà (1947) la seva obra més important, Tino Costa , on conflueixen els dos corrents de les anteriors: al costat de la narració en tercera persona i de l’ambient realista de l’Ebre hom troba el distanciament temporal i espacial i l’heroi existencial, estrany al món on viu, arrossegat per la fatalitat que sent però no comprèn. El 1948 guanyà el premi Nadal amb l’obra Sobre las piedras grises , amb la qual abandonava el conreu de la llengua catalana. De la seva producció en castellà, en conjunt singularment inferior a la catalana, es destaca Martín de Caretas (1959). Retornà darrerament a la seva llengua nadiua amb Narracions del delta (1965) i L’espera (1967). Arbó és autor també d’un primer llibre de memòries en castellà, Los hombres de la tierra y el mar (1961), i de quatre extenses biografies en castellà, tret de Verdaguer (1951); la més important és la dedicada a Cervantes (1946). En teatre publicà Nausica (1937), La ciutat maleïda (1935) i Despertar (1936). Col·laborà assíduament amb articles a la premsa barcelonina.

Col·laboració: 
SBe
Llegir més...