Professà a l’orde de les jerònimes (1669). La seva poesia és una síntesi de dues tendències de l’època: el culteranisme de Calderón i de Góngora i el conceptisme de Quevedo. És autora de nombroses obres en tots els gèneres lírics i algunes obres dramàtiques: Los empeños de una casa (1683), El divino Narciso (1689), Primer sueño. Respuesta a Sor Filotea de la Cruz (1691).