La seva poesia s’inspirà en un amor no correspost i en la fe en el progrés social del seu país. Escriví també excel·lents poemes paisatgístics, de to impressionista, rebrots mestrívols d’aquest gènere vuitcentista. Publicà, entre altres, els volums Ez az én vérem (‘Això és la meva sang’, 1919), Késo szüret (‘Verema tardana’, 1919), Nefelejts (‘Miosotis’, 1921), Testamentum (1925), Hárfa (‘Arpa’, 1929) i Fiatalok, még itt vagyok (‘Joves, encara soc aquí’, 1935).