El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica (sèrie de Jújols). El bosc de Jújols, el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector més septentrional. El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda (aquest pren el nom de còrrec del Riel prop de Tuïr d’Évol). D’economia essencialment agropecuària (pastures, farratge, bestiar boví), la pèrdua demogràfica començà a la primeria del s. XX i s’accentuà fins gairebé al despoblament, malgrat que d’ençà de la dècada del 1990 s’ha recuperat. El poble (960 m alt) és al sud del terme, dalt d’un serrat. L’església parroquial (Sant Julià i Santa Basilissa), a 300 m del nucli, fou construïda sobre una torre quadrada al s. XI i conté una marededeu de fusta del s. XIII.
