Deixeble predilecte de Francisco Goya, executà algunes obres traçades per ell i en feu còpies d’altres; hom diu que l’ajudà a pintar els frescs de San Antonio de Florida, on el mestre li devia fer el famós retrat al peu d’una bastida (1798; París, col·lecció Arthur Sachs), i el 2008 fou demostrada la seva autoria de El gegant (també conegut per El colós), pintura fins aleshores atribuïda a Goya. Feu diverses obres de caràcter manifestament goyesc amb equilibri i dignitat, entre les quals El nàufrag (València, Museu de Belles Arts), La caiguda d’Ícar (Saragossa, col·lecció Conde Gabardas), Oficial entrant en un fort i Estocada mortal (col·lecció Boix), així com dibuixos (Madrid, Biblioteca Nacional) i els aiguaforts Wellington i Napoleó (Madrid, Museo Municipal) i El marquès de la Romana i l’alliberament de Galícia, que acusen també influència de Piranesi. La seva obra recull, potser més que la del seu mestre, elements de la primera mitologia romàntica.