Col·laborà en nombroses publicacions d’adults i d’infants i il·lustrà centenars de llibres. La seva obra, amplíssima i popular, sobresortí per l’encert expressiu, una extraordinària habilitat tècnica i seguretat artística. Reflecteix les formes de vida de la societat catalana dels tres primers decennis del segle XX a través d’un gran poder de síntesi. Abandonant la seva primera formació, castellana, —era fill d’un militar—, s’integrà plenament en l’esperit d’un poble que es trobava en un moment de recuperació de la seva personalitat.
Començà a publicar el 1902 al Cu-cut!, on hi ha una bona part dels seus acudits polítics: hi publicà la cèlebre caricatura al·lusiva al Banquet de la Victòria. Col·laborà també als setmanaris nacionalistes La Tralla, Metralla, L’Estevet, L’Hereu, El Gall, Cuca Fera, Or i Grana, La Piula, etc.
En el camp infantil, fou un dels principals dibuixants d’En Patufet, Virolet i Esquitx. Treballà sovint per a les publicacions del Foment de Pietat Catalana: les revistes La Veu de l’Àngel de la Guarda i Bon Seny. Il·lustrà les Pàgines viscudes de Josep M. Folch i Torres i la majoria d’obres d’aquest escriptor per a les col·leccions “Biblioteca Gentil” i “Biblioteca Patufet”.
Per la seva fecunditat artística col·laborà en publicacions tan distintes com De Tots Colors, Papitu, Garba, El Xerraire, La Revolta, Marramau!, La Senyera, La Veu de Catalunya, La Publicitat, El Matí, Esplai, D’Ací i d’Allà, Bella Terra, Recull, El Lliri Blanc, La Campana Catalana, Cinòpolis, El Senyor Daixonses i La Senyora Dallonses, Llegiu-me i Fulla Dominical, entre les catalanes, i Hojas Selectas, Lecturas, El Hogar y la Moda, Historias y Leyendas i Ling-Ling, entre les castellanes. Foren molt divulgades les auques que féu sobre Montserrat i el Tibidabo.
Usà els pseudònims Titella, Jafet, Ribera, Medí i Papassa, i signà també amb l’anagrama de dues jotes unides formant com una nota musical.