i Juneda | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Juneda

Municipi
Garrigues
Vista aèria de Juneda
© Fototeca.cat
Municipi de les Garrigues.
Població: 
3.417 h
[2009]
Extensió: 
47 km2

Situació i presentació

El terme municipal de Juneda, de 47,35 km 2 , es troba al sector septentrional de la comarca, al límit amb el Pla d’Urgell, a la zona de contacte entre un paisatge encara urgellès, regat pel canal d’Urgell, i la plataforma garriguenca (S), on s’alça el Tossal Gros (482 m). Limita amb els termes garriguencs de Puiggròs (E), les Borges Blanques (SE), Cervià de les Garrigues (S), Castelldans (SW i W), un enclavat (el Masroig) de les Borges Blanques (W), amb el segrianenc de Puigverd de Lleida (NW) i amb Torregrossa (N), que pertany al Pla d’Urgell. Té un enclavament (l’Infern) entre els termes de Puiggròs (Garrigues) i Torregrossa (Pla d’Urgell).

El terme municipal comprèn la vila de Juneda, cap de municipi i centre d’una antiga baronia, els antics veïnats de l’Aranyó (sovint pronunciat Arinyó) i de Miravall — reduïts a una masia— i algunes antigues quadres o termes com Vinferri, el Vaquer, Bertran, el Canyís, Pinell, la Manresana i el despoblat de Jovals. El nom de la vila ha estat relacionat amb el de la deessa Juno, però Joan Coromines el considera d’origen àrab. De fet, el nom apareix per primera vegada (Juneta) en els Termini antiqui Ilerde, que definien (1149) els límits del regne almoràvit de Lleida. De l’època de dominació àrab han restat, a més, els topònims de Vinferri i el Canyís.

La major part del terme és ocupada per terres planeres regades pel canal duUrgell, al bell mig de l’àrea regada de les Garrigues, que en aquest sector aprofita els braçals del canal, la Sèquia Quarta o Canal Secundari, que passa pel N de la vila, i el canal d’Urgell o braçal principal, que passa uns 2 km al S de la vila, al límit amb la zona secanera més pròpiament garriguenca. En el tram la quarta sèquia del Canal d’Urgell que passa per Juneda es conserva una banqueta, nom que rebien antigament els passejos arbrats a banda i banda dels canals i sèquies que han anat desapareixent. Aquest passeig rep el nom de Parc de la Banqueta i va des de les Borges Blanques fins una mica més amunt de Juneda. Aquesta important xarxa hidràulica es completa amb el torrent de la Femosa, que travessa el terme de llevant a ponent, entre el Canal Secundari i el canal d’Urgell, pel S de la vila, i recull les migrades pluges i les aigües residuals dels regadius vers el Segre. El sector meridional del terme forma part de la futura àrea de regadiu del canal Segarra-Garrigues (en construcció). Juneda es troba al mig de la plana. El sector meridional, molt més estret que la resta, és més accidentat per tossals i bancals (entre els quals el Tossal Gros) i assoleix 523 m d’altitud a l’extrem SW. Per aquest sector circulen les aigües del barranc de l’Aranyó i de Roca Alta. Tot el territori és zona de caça (especialment guatlles) i en alguna resclosa del canal hi ha pesca, però no hi ha una fauna abundant a causa del conreu intensiu (maquinària, pesticides). Les voreres del canal són generalment resseguides per rengleres de plàtans.

Hi ha dues grans vies de comunicació que es creuen a la vila de Juneda. L’una respon a la ruta històrica d’Ilerda a Tàrraco en direcció SE-NW (que avui segueixen la carretera N-240 de Tarragona a Lleida i a Sant Sebastià i el ferrocarril de Tarragona a Lleida) i l’altra a la ruta que, en direcció SW-NE, obre el terme vers la plana urgellesa (seguida per la carretera de Flix a Bellpuig, que passa pel sector meridional i connecta amb la N-II i el ramal local que surt de Castelldans i passa per Juneda fins a Torregrossa i Mollerussa). Al S del nucli de Juneda passa la línia del ferrocarril de Tarragona a Lleida, que té estació al municipi. L’autopista de l’Ebre AP-2 i el tren d’alta velocitat Lleida-Barcelona travessen el sector meridional del terme.

La població

Els recomptes més antics de què es disposa són els fogatjaments del 1365 i del 1378, en què es comptaven 61 i 45 focs respectivament; el 1553 hi havia 75 focs. Al segle XVII la població passà de 263 h el 1718 a 986 h el 1787 i ja s’havia doblat el 1860 (1 858 h), abans de l’arribada del canal. Aquesta tendència al creixement de la població (junedencs) es produí gràcies als regadius introduïts pel canal d’Urgell, fins a la dècada del 1930 (2 227 h el 1887, 2 804 h el 1900, 3 589 h el 1920). A partir d’aleshores anà baixant molt lentament, amb alguns períodes de petits augments o d’estabilització (el 1936 ja havia baixat a 3 315 h). Un cop acabada la guerra civil s’inicià la recuperació:3 177 h el 1940, 3 179 h el 1950 i 3 306 h el 1960. Després tornà a disminuir: 3 135 h el 1970, 3 110 h el 1975, 3 046 h el 1981 i 2 949 h el 1991. Les últimes dades indiquen un lleuger creixement, 2 960 h el 2001 i 3 222 h el 2005. Aquesta darrera xifra fa que Juneda sigui el segon municipi en nombre d’habitants dins les Garrigues, per darrere de les Borges Blanques.

L'economia

L’agricultura i la ramaderia són les principals bases econòmiques d’aquest municipi. Els conreus de regadiu són els que ocupen la major part de les hectàrees conreades. El conreu més destacat és el dels cereals per a gra, com el blat de moro, l’ordi i el blat, i després, per ordre d’importància, els farratges (alfals), els fruiters —sobretot pomeres, pereres i presseguers—. La resta de conreus de regadiu es reparteixen entre el tabac i les hortalisses. Els conreus de secà, situats a les partides més llunyanes, es dediquen a oliveres i a ametllers. Entre les partides cal destacar les de la Femosa, la Coma, el Tancat, el Camí de Castelldans i el Camí de Lleida.

És ben singular, a Juneda, el conreu del tabac. Les bones condicions climatològiques van facilitar-ne la difusió al començament de segle, quan el 1928, a causa d’una epidèmia, es van malmetre molt les vinyes i les oliveres. Atès el caràcter de conreu intervingut per l’estat i sotmès al monopoli de l’actual companyia arrendatària, Tabacalera, el tabac d’aquest municipi es destina majoritàriament a les marques de tabac negre. Així, doncs, l’elaboració artesanal de caliquenyos, que gaudeix d’una gran tradició, té un caràcter complementari motivat sovint pels contingents que fixa la companyia arrendatària.

La ramaderia és un bon complement de l’agricultura. El 1960 s’introduïa l’aviram, que va augmentar considerablement entre el 1968 i el 1974, i l’any 1972 començà la cria de porcs. Durant la dècada dels anys vuitanta i noranta es produí un augment important d’aquesta activitat. Actualment la ramaderia porcina és la principal activitat del municipi. A més de l’aviram, també hi ha cria de bestiar boví i oví.

La Cooperativa Agropecuària del Camp comercialitza els productes agrícoles. En el camp industrial, relativament poc important, es destaquen cooperatives de confecció tèxtil, l’escorxador i empreses dedicades a la construcció, l’alimentació, els prefabricats, maquinària agrícola, etc. El dia destinat a mercat setmanal és el dijous. El 1977 es va crear l’Associació Pro Minusvàlids de les Garrigues (Apromi), de la qual depèn un centre de recuperació i educació emplaçat a menys d’1 km del nucli urbà i que ofereix serveis de psicologia, psiquiatria, educació especial, tallers, colònies, transport, etc. També disposa d’una fàbrica d’envasos i embalatges de fusta. Pel que fa als serveis educatius, a més de centres d’educació infantil i primària, hi ha la granja escola Les Obagues, al mas Sant Jordi.

La vila de Juneda

La vila de Juneda és situada a 264 m d’altitud, al centre del sector planer regat pel canal d’Urgell, a la part septentrional del terme, entre el torrent de la Femosa (S) i el Canal Secundari d’Urgell (NE). El nucli antic conserva la configuració de l’antiga vila closa (el carrer de Sant Joan marca el pas de ronda de les antigues muralles), amb carrers estrets i alguns casals de pedra d’origen medieval. Es manté també el portal gòtic dit de Lamarca. A la part més alta de la Vila Closa hi ha el mirador de la plaça de les Tres Creus. Dins del nucli antic també es destaca l’església parroquial de la Transfiguració, obra barroca del segle XVIII amb una portalada flanquejada per columnes i campanar de planta quadrada (fou molt malmesa el 1936, any en què desaparegué el magnífic retaule de Sant Salvador i altres objectes de culte i artístics). Al costat de l’església hi ha les cases de Lluquets, de Cal Sec de l’Albí i Cal Saprià. Altres cases monumentals d’aquest sector són Cal Col·lector, Cal Xammar, Cal Calderó, Cal Bosch i Casa Alabigés —antic ajuntament—, i Cal Tomaset, la de Verderol i del Fusteret al carrer Major.

El 1982 hom recuperà el Pou del Gel. A la vila també féu impacte (1914) el gust modernista. La casa de la vila és una obra moderna, funcional, de L. Mias i Cava. A la Casa Lamarca s’han trobat restes de portals gòtics, al costat de les restes de la muralla.

L’eixample modern segueix una pauta de tipus quadriculat des de la via del ferrocarril, que tanca la població pel SE, i la carretera a Lleida (N-240), que la tanca a l’W fins al sector de llevant, vers l’antic camí de les Borges, on hi ha la plaça de Catalunya i el carrer de la Font, que continua el carrer Major, amb els seus porxos gòtics, i inicia el nucli antic.

Al poble hi ha el Museu Etnològic i Arqueològic, inaugurat el 1975 i situat en una casa cedida pel metge Josep Cornudella i Capdevila. Consta d’una completa col·lecció d’estris de la vida quotidiana rural (eines de conreu, oficis, reproducció d’un estable i una cuina, etc.) i diverses peces arqueològiques, sobretot prehistòriques del jaciment de la Vall de la Femosa, ibèriques i romanes. També hi ha biblioteca municipal Joan Duch (nom del que fou destacat poeta de la vila), on es conserva l’interessant Llibre del mostassaf.

La festa major de Juneda, en honor de Sant Ramon Nonat, és el darrer cap de setmana d’agost. Entre els actes destaquen un esmorzar popular, un correfoc i l’anomenat patimoll (remullada pels carrers de la població a base de l’aigua que la gent tira des dels balcons). La setmana anterior a la festa major es fan diferents activitats dins el programa “Nits a la Fresca”. Per Pasqua Granada és tradicional, des del 1979, la festa de les Cassoles del Tros, una trobada gastronòmica, social i cultural en què hom elabora el plat típic de la contrada. Altres actes són el caga tió popular el diumenge abans de Nadal, la cavalcada de Reis, el Carnestoltes, una sortida en bicicleta per l’Onze de Setembre, etc.

Altres indrets del terme

El llogaret de Miravall és a la franja meridional del terme, entre els de Castelldans i les Borges Blanques, al sector regat del canal d’Urgell i prop de l’autopista. És format per un petit grup de cases centrat per l’església de Sant Miquel, amb una façana de pedra amb elements renaixentistes. Avui és reduït a una masia condicionada com a casa de colònies del bisbat de Lleida.

Al sector meridional de l’antic terme de Miravall, prop del barranc de l’Aranyó (afluent del torrent de la Femosa), hi ha la masia de l’Aranyó, vora la carretera comarcal de Flix a Bellpuig, que havia estat possessió del monestir de Montserrat.

El despoblat més interessant del terme correspon a l’antiga quadra de Vinferri, situada a ponent de Juneda, en un apèndix que forma el terme municipal gairebé envoltat pels de Torregrossa (Pla d’Urgell) i Castelldans, les Borges Blanques i Puigverd de Lleida (Segrià). Aquesta quadra fou d’un terratinent d’origen almoràvit que consta en els Termini antiqui Ilerde, propietari d’altres terres al Segrià (Almenar, Alguaire) de nom d’ascendència mossàrab. Era centrada pel castell de Vinferri, que el 1365 tenia 15 focs i era de la família Santmartí de Lleida i perdurà fins al segle XVIII, convertit en l’ermita de Sant Jordi de Vinferri, avui destruïda. Resten alguns gruixuts murs del castell, de carreus senzills i de tàpia, i restes de sitges subterrànies. També hi ha restes de ceràmica àrab i medieval.

Altres antics llocs i quadres del municipi són el terme de Bertran, que el 1365 tenia 6 focs, les quadres del Vaquer, Pinell i el Canyís, l’antic terme de la Manresana (situat al sector de ponent, límit occidental de l’antic comtat de Manresa, on es devia aixecar una de les anomenades torres manresanes) i el despoblat de Jovals.

La història

La vila té un origen romà. En temps medievals el fundador de la baronia de Juneda i, alhora, repoblador de les Garrigues fou Guillem III de Cervera (de la línia dita de Juneda, Castelldans i Gebut), parent de Ramon Berenguer IV i castlà de Lleida. Els cavallers que l’acompanyaren en la conquesta del Segrià foren els colonitzadors del territori i alguns dels seus noms han persistit en la toponímia del terme (Miravall, l’Aranyó, Bertran i Pinell). També degué intervenir en la repoblació l’altre castlà de Lleida, Guillem de Montcada, el qual el 1173 restituí a l’església de Sant Salvador de Juneda els delmes que els habitants de la vila li feien.

Guillem IV de Cervera, dit el Monjo, es casà (1212) amb Elvira de Subirats, vídua del comte Ermengol VIII d’Urgell i mare de la comtessa Aurembiaix, participà en la batalla de Las Navas de Tolosa i els darrers anys fou monjo a Poblet (la Crònica del rei Jaume diu que “era hom antic e dels pus sabis homes d’Espanya”). Un descendent seu, Guillem VI de Cervera, senyor de Juneda i de Castelldans, morí sense fills i la baronia passà (1318) a Sibil·la, muller de Pere VII de Vilamur, fill dels vescomtes de Vilamur, senyors de la Pobla de Segur. Heretà el vescomtat, i Juneda, el seu nebot Ramon d’Anglesola, baró de Bellpuig (1381) i, en morir aquest (1386), el vescomtat i Juneda passaren al comte Hug II de Cardona.

La senyoria continuà en mans dels comtes de Cardona (vescomtes de Vilamur), i així, al començament del segle XV, la vila es posà al costat de la candidatura al tron de Catalunya-Aragó de Jaume II d’Urgell, al qual obrí les portes el 1413, dins la línia del bisbe de Lleida Pere de Cardona, partidari del Dissortat. Ja en la guerra contra Joan II, Juneda fou presa, amb Arbeca i les Borges, pel mestre de Calatrava (1462-64) i aquest fet comportà que el comte de Cardona es posés al costat de Joan II. Dins el domini dels Cardona (ducs des del 1491) es mantingué fins a l’extinció de les senyories.

Entre les vicissituds bèl·liques que suportà al llarg dels temps es destaca l’ocupació per les tropes franceses del mariscal Suchet (1810), que comportà exaccions (400 quintars de farratge). La demografia ascendent al llarg del segle XIX i primer terç del XX, ja esmentada, es degué a la prosperitat agrícola que comportà el canal d’Urgell i l’elaboració d’oli (al començament del segle hi havia 9 premses i dos molins d’oli, a més d’una serradora i cinc molins de farina).

Col·laboració: 
JRe
Llegir més...