i Carl-Gustav Jung | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Carl-Gustav Jung

psicologia psic i psiquiatria psiq
Psicòleg i psiquiatre suís.
Kesswil, Thurgau, 26 de juliol de 1875 — Küsnacht, Zuric, 6 de juny de 1961

Estudià medicina a Basilea i psiquiatria a Zuric. Posteriorment col·laborà amb Freud, fins que, per divergències teòriques, se'n separà. Després de viatjar molt, ensenyà a Zuric i a Basilea. Les seves aportacions principals en el camp de la psicologia profunda són la relació de la libido no pas amb la sexualitat sinó amb el conjunt de l’energia vital de la psique; la distinció entre l’inconscient individual i el col·lectiu, aquest últim integrat per una sèrie de forces imperceptibles, comunes a tots els pobles de tots els temps, que es manifesten, en certes condicions psíquiques, d’una manera perceptible i arquetípica, traduïdes en mites, en idees religioses, en art, i vehiculades pels somnis i la imaginació; i la distinció entre un tipus de conducta extravertit i un d’introvertit. Entre la seva copiosa producció escrita deixà Wandlungen und Symbole der Libido (‘Mutacions i símbols de la libido’, 1912), Psychologische Typen (‘Tipus psicològics’, 1921), Die Beziehungen zwischen dem Ich und dem Unbewussten (‘Relacions entre el jo i l’inconscient’, 1928), Symbolik des Geistes (‘Simbologia de l’esperit’, 1948) i Aion, Untersuchungen zur Symbolgeschichte (‘Eó, recerques en la història dels símbols’, 1951).

Llegir més...