Conegué Bonaparte al setge de Toló, i obtingué el grau de general a Egipte (1798). Es distingí a Austerlitz. Manà l’exèrcit encarregat d’ocupar Portugal (1807), campanya que li valgué el títol de duc d’Abrantes i el nomenament de governador del país. Vençut per Arthur Wellesley a Vimeiro (1808), hagué d’acceptar la capitulació de Sintra i evacuar Portugal. Lluità a Espanya (el 1809 dirigí, unes quantes setmanes, el segon setge de Saragossa), acompanyà Masséna a Portugal (1810-11) i prengué part en la campanya de Rússia. Malgrat que ja manifestava símptomes de demència, Napoleó li encarregà el govern de les Províncies Il·líriques (1813). De retorn a França, ja delirant, se suïcidà. Era casat amb Laure Saint-Martin Permon, duquessa d'Abrantes.