El 1893 s’apropà a Salmerón, fou diputat a les corts (1893 i 1898) i figurà en el Partit de Fusió Republicana del 1897. Assolí renom per la seva intervenció en la campanya per a la revisió del procés de Montjuïc, i es constituí el primer lloctinent de Lerroux a Barcelona en 1901-06, fins que es passà a la Solidaritat Catalana. Amb aquesta tornà a ésser elegit diputat a les corts (1907; abans ho havia estat el 1903 i el 1905 com a candidat lerrouxista) i senador (1908). S'alineà amb l’Esquerra Catalana i amb la UFNR (1910), i fou de nou senador. Molt popular a Barcelona (era el Negret de la Rambla), tendí a cercar protecció en amistats polítiques dissemblants: admirà successivament Planes i Casals, Weyler, Lerroux, Cambó, Primo de Rivera, etc. Intentà, especialment en 1928-29, d’aconseguir una entesa entre els dos darrers. Col·laborà a Or i Grana i La Campana de Gràcia. Fou germà consaguini del poeta i dibuixat Josep Maria Junoy i Muns.
Emili Junoy i Gelabert
© Fototeca.cat
Periodista i polític, redactor i en ocasions director de La Publicidad.