El seu origen està en les juntes de corregiment organitzades davant la invasió francesa; la primera que es formà, la de Lleida, convocà representants de les altres per constituir la Junta Superior (Lleida, 18 de juny de 1808). Aquesta es declarà investida de les facultats de l’audiència de Barcelona i de poder legislatiu; es posà en contacte amb la Junta de València i posteriorment envià representants a la Junta Central de Sevilla. Nomenà un nou capità general en substitució d’Ezpeleta (Domingo Traggia, marquès d’El Palacio) i li confià la direcció de la guerra; imposà tributs i aixecà exèrcits per lluitar contra els francesos, i el 1809 organitzà un congrés a Manresa per aplegar homes i recursos, davant la caiguda imminent de Girona. Fou suprimida per ordre de les corts de Cadis (1812), i en lloc seu fou creada una diputació provincial de Catalunya.