Alumne de Llotja (1890-95), fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima. A quinze anys començà a col·laborar amb el Gran Teatre del Liceu. Passà a París, on fou deixeble de Cartezat. Publicà dibuixos a L’Esquella de la Torratxa. Viatjà molt per Europa. Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise, de Charpentier, i La vida breve, de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana. Emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born (1910) i una sèrie d’apunts i de notes que, exposats al Faianç Català, obtingueren un gran èxit. Col·laborà a Barcelona en l’organització de l’Exposició del Moble i Decoració (1923) i en l’Exposició Internacional del 1929. Allunyat del teatre, es dedicà a l’interiorisme i la pintura de cavallet; guanyà el concurs “Barcelona Vista pels Seus Artistes” el 1930. Fou un pintor de fàcil vivacitat centrat en el paisatge, l’interior i la natura morta. Reuní una bona col·lecció d’arquetes i d’objectes antics. Fou company de viatges de Francesc Cambó i conseller artístic seu. Presidí el Cercle Artístic de Barcelona, organitzà festes i cavalcades i assolí una insòlita popularitat d’artista cosmopolita i polifacètic. Publicà també Viaje de un escenógrafo a Egipto (1919) i Mallorca, fotografías de la “Illa Daurada” (~1920). L’any 2019 es recuperaren els quatre vitralls wagnerians del Liceu, obra seva del 1905 que havia restat amagada des dels anys vint pel cobriment de la façana principal del teatre.
Escenografia d'Oleguer Junyent i Sans per a El capvespre dels déus, de Richard Wagner
© Fototeca.cat
Pintor i escenògraf, germà de Sebastià Junyent.