Fill de Carles Junyer i Vidal i deixeble de B. Gili i Roig i de Francesc Galí. Residí des de jove a Mallorca, on exposà per primer cop el 1925, després del seu primer viatge a París (1924), i provocà polèmiques. Exposà a Barcelona el 1926 i el 1933. Premiat pel Carnegie Institute el 1929, als EUA, s’hi establí el 1942, després de dos anys d’estada a les Antilles. Exposà a París (des del 1930), Copenhaguen (1932), Berlín (1933), Madrid (1934), Londres (1935), Washington (1942), Nova York (1945), etc. Col·laborà com a figurinista i decorador en els ballets del coronel De Basil, amb l’Argentinita, en els Ballets Russes de Montecarlo, el Ballet Society de Nova York, etc.
La seva pintura, insòlita dins el panorama català i desigual, sobresurt per la importància del dibuix de les figures, inserides sovint en paisatges baleàrics o fins i tot aïllades (Free Standing Paintings), i per la tendència a emprar colors plans. Participa d’un cert classicisme arcaïtzant i estilitzadament popularista.
El seu nebot Xavier Junyer i Pardillo (Barcelona 1929), també pintor, conreà des de jove un paisatgisme personal, i resideix a França.