i Justinià I | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Justinià I

Sobrenom amb el qual era conegutel Gran, Forma llatina deFlavius Petrus Sabbatius Iustinianus
Sobrenom amb el qual era conegutel Gran, Forma llatina deFlavius Petrus Sabbatius Iustinianus
història hist
Emperador bizantí (527-565).
Taurèsium, Mèsia, 482 — Constantinoble, 14 de novembre de 565

D’una família d’origen il·líric, succeí Justí I. Tingué per muller, associada al tron i consellera principal, Teodora. La seva obra política fou dominada per la idea de la reconstitució de l’imperi Romà i, a més, cristià. A l’Occident, en llargues campanyes, dutes a terme sobretot per Belisari, Narsès i Joan Troglita, conquerí la Numídia als vàndals (533-548), la regió del SE de la península Ibèrica als visigots, amb les Balears (550), dominà tot Itàlia, amb les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, i prengué als ostrogots llur capital, Ravenna (535-554). Contingué per la força els eslaus i els huns, i estengué el regne, per tota la Tràcia i la Il·líria, fins al Danubi. El 562 Justinià hagué de signar un compromís amb Cosroes I, el qual, aprofitant les lluites a Occident, havia envaït Antioquia (trencant així l’acord de pau perpètua), i pagar tribut als perses. Justinià tingué un relleu important per la seva obra jurídica, que constituí la base del dret romà i que marcà tota la legislació medieval i fins als temps moderns: el Codi, el Digest o Pandectes, les Institucions i les Novel·les; la compilació de totes aquestes obres o reculls és coneguda amb el nom de Corpus Iuris Civilis En el camp religiós, seguí una línia neocalcedoniana, intentant l’entesa entre calcedonians i monofisites (aquests, afavorits clarament per Teodora). Amb un edicte de 543-544 condemnà els Tres Capítols (qüestió dels Tres Capítols), condemna que aconseguí de fer ratificar pel concili II de Constantinoble (533; cinquè ecumènic), que el papa Vigili, emmenat i empresonat a Constantinoble, acabà per acceptar. El 529 l’emperador havia tancat l'escola d'Atenes, que considerava un focus de paganisme. En el camp de l’art cal destacar sobretot les construccions fetes a la capital bizantina, especialment Santa Sofia, i les esglésies de San Vitale i Sant'Apollinaire in Classe, a Ravenna.

Col·laboració: 
SJV
Llegir més...