Amic de Marcial, fou famós sobretot a partir del segle IV, gràcies a les referències de Lactanci i perquè fou publicada la seva obra amb comentaris. La virulència de les seves primeres sàtires sembla que li causà dificultats amb l’emperador Domicià; després fou més cautelós.
La seva obra consta de setze Sàtires. La forma dels versos és variada, amb hexàmetres d’una gran perfecció. Les sàtires personals sempre foren referides a persones ja mortes. De to nacionalista i retrospectiu, inspirat en la recuperació dels clàssics llatins, les seves sàtires foren especialment admirades pels escriptors cristians.