i Franz Kafka | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Franz Kafka

Franz Kafka
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor txec en llengua alemanya.
Praga, 3 de juliol de 1883 — sanatori de Kierling, Viena, 3 de juny de 1924

Fill de comerciants jueus assimilats a la minoria alemanya, estudià dret a la universitat alemanya de Praga i treballà en companyies asseguradores. Les relacions amb Felice Bauer, la seva promesa, Milena Jesenská, traductora al txec d’una part de la seva obra, i Dora Dymant, la seva darrera companya, marcaren fites en la seva vida i la seva obra. Allunyat aviat de la religió, el 1910 tingué un acostament, més solidari que religiós, al sionisme a través de la seva relació amb la companyia Löwy, de teatre ídix. Se sentí especialment atret pels corrents anarquistes. Morí tuberculós. En vida publicà la narració Beschreibung eines Kampfes (‘Descripció d’una lluita’, 1909), el recull de narracions i texts Betrachtung (‘Contemplació’, 1910), el primer capítol d’Amerika titulat Der Heizer (‘El fogoner’, 1913), les narracions Das Urteil (‘La condemna’, 1913), Die Verwandlung (‘La transformació’, conegut amb el títol de ‘La metamorfosi’ en la majoria de les traduccions, 1915) i In der Strafkolonie (‘A la colònia penal’, 1919) i el recull de narracions Ein Landarzt (‘Un metge rural’, 1919), entre d’altres. Max Brod, amic i biògraf seu, en publicà el recull de contes Ein Hungerkünstler (‘Un artista dejunador’, 1924), les tres novel·les llargues Der Prozess (‘El procés’, 1925; traducció catalana de Gabriel Ferrater, 1966), Das Schloss (‘El castell’, 1926; traducció catalana de Lluís Solà, 1971) i Amerika (1927) i Beim Bau der chinesischen Mauer (‘En la construcció de la muralla xinesa’, 1931), entre d’altres. La primera edició de les obres completes és del 1935. Influït per Schopenhauer i Kierkegaard, també fou decisiu per a la seva obra el racionalisme ètic de Franz Brentano. A la visió existencialista del món s’uneix en Kafka el substrat hebraic del seu entorn social (la no-entesa dels seus personatges amb el món que els envolta i la lluita amb quelcom d’inabastable reflecteixen la tensió del jueu que vol integrar-se en una societat que el menysprea) i una sèrie de valors realistes (el món de la seva narrativa no és oníric, sinó producte, més o menys deformat, de la seva experiència personal).

Col·laboració: 
RMP
Llegir més...