i Daniel-Henri Kahnweiler | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Daniel-Henri Kahnweiler

art art
Marxant i tractadista d’art.
Mannheim, 25 de juny de 1884 — París, 11 de gener de 1979

Orientat primerament cap a la banca, a París, començà a col·leccionar gravats impressionistes del 1902 al 1905. El 1907 obrí a París la seva primera galeria, es relacionà aviat amb els fauves i descobrí Van Dongen, Picasso, Braque i Juan Gris, l’obra dels quals promogué, com després la de Leger (1910) i Manolo Hugué (1912). El 1920 obrí la famosa Galerie Simon —després Louise Leiris— i és comprometé amb diversos artistes, com Henri Laurens, André Masson i Josep de Togores. Privat de la ciutadania francesa, a causa de la seva raça jueva, pel règim de Vichy, recomençà la tasca de marxant en acabar la guerra. És considerat com el màxim difusor del cubisme, i féu diverses edicions de gravats i de llibres (fou el primer editor d’Apollinaire). Com a tractadista, sobresurten Der Weg zum Kubismus (1920), la monografia fonamental Juan Gris (1943) i l’interessant recull Mes galeries et mes peintres (1961).

Llegir més...