Participà en les lluites pel domini anglès a Irlanda i al continent (fou ferit a Namur); el 1702 passà al Canadà. Participà en la batalla d’Almansa (1707). Passà a Menorca amb el grau de coronel a les ordres del duc d’Argyle, el qual substituí com a governador el 1712. Inicià l’ampliació del castell de Sant Felip. Fou novament governador interí en 1716-18 i en 1720-25. En 1725-27 residí a Gibraltar i posà la fortalesa en estat de defensa. Tornà a Menorca, on substituí el governador lord Charpentier. Fou nomenat governador efectiu el 1730. La seva activitat, malgrat les intermitències de la seva gestió, fou remarcable. El 1713 féu dessecar els aiguamolls de la colàrsega del port de Maó i construir la carretera de Ciutadella a Maó anomenada el camí d’en Kane . Amb l’excusa d’unes desavinences amb el batlle general, traslladà els tribunals, i, per tant, la capitalitat, de Ciutadella a Maó, ciutat que embellí i de la qual regulà l’expansió urbana. Decretà (1721) l’expulsió dels clergues mallorquins refugiats a Menorca des del 1715 a causa de l’ocupació borbònica. El 1723 ordenà el primer cens rigorós dut a terme a Menorca. Concedí (1724) als municipis l’establiment de l’estanc de l’aiguardent. Reformà els pesos i les mesures, féu introduir noves races vaccines i ovines, féu estendre el conreu de la vinya i els arbres fruiters ( pomes i prunes d’en Kane ), féu conservar els boscs, etc. En morir era capità general. Fou enterrat al castell de Sant Felip. Té un cenotafi a Westminster. El seu record s’ha mantingut viu a Menorca.
R. Kane
© Fototeca.cat
Militar, governador britànic de Menorca.