i Karnak | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Karnak

Entrada del temple de Karnak
© JoMV
Complex arquitectònic bastit a Tebes (actual Luxor) en honor de la tríada tebana (Amon-Ra, Mut, la seva dona, i Khonsu, llur fill).

Segons les fonts, els seus orígens semblen datar del Primer Període Intermedi. Del Regne Mitjà han estat trobats alguns elements arquitectònics d’acord amb els quals el temple d’Amon hauria tingut tres sales. Les aportacions del Segon Període Intermedi semblen haver-se limitat, en canvi, a proveir-lo de material de culte. Fou a partir del Regne Nou, i més concretament de la dinastia XVIII, que Karnak esdevingué el santuari més important d’Egipte a causa del pes polític i religiós d’Amon. Des d’aleshores fins a l’època romana, cada sobirà hi féu la seva aportació. Tal com avui es conserva, apareix dividit en tres àrees: el gran temple d’Amon, Karnak sud amb el clos de Mut i Karnak nord.

Obelisc de Tuthmosis al temple de Karnak
© Fototeca.cat - Corel
Destaquen en el primer, el gran pati (84 m de llargada per 103 d’amplada), amb un santuari de Sethi II i un altre de Ramsès III; la gran sala hipòstila (53 m de llarg per 102 d’ample), de Sethi I i Ramsès II, amb 134 columnes colossals; l’obelisc de Tuthmosis I i el de Hatšepsut i, a l’últim, la “sala de festes” de Tuthmosis III, una de les cambres de la qual (anomenada “jardí botànic”) conté relleus molt reeixits d’una sèrie de plantes de Síria. Al llarg d’aquest recorregut hi ha sis pilons, o portes monumentals, majoritàriament de la dinastia XVIII (números I-VI). Karnak sud comprèn, per la seva banda, quatre pilons més (VII-X), de la mateixa època, el llac sagrat, utilitzat en les navegacions rituals, i el temple de Khonsu, interessant pels seus texts i relleus, alguns dels quals mostren la decadència del poder reial a la fi de la dinastia XX. Una avinguda d’esfinxs uneix el piló X al clos de Mut, on s’aixequen, molt malmesos, el temple d’aquesta deessa, obra d’Amenofis III, una capella de Ramsès II i un temple de Ramsès III. Karnak nord, a l’últim, alberga el clos de Montu, amb el santuari d’aquesta divinitat, d’Amenofis III, el de la deessa Maat, d’època ramèssida, i el temple alt. Entre aquest clos i el gran santuari d’Amon s’aixeca el temple de Ptah, reconstruït per Tuthmosis III i restaurat en temps ptolemaics.

Excavat pel servei d’antiguitats egipci, Karnak ha lliurat una sèrie de troballes arqueològiques importants, com és ara els centenars d’estàtues procedents del “pati de l’amagatall”, la “capella blanca” de Sesostris I, emprada com a material de farciment del piló III, o els blocs de tretze construccions, entre les quals un temple d’Akhenaton, reutilitzats igualment en altres parts de Karnak. El mateix cal dir des d’un punt de vista epigràfic, car conserva, inscrits a les parets, alguns texts molts importants (Annals de Tuthmosis III, batalla de Kadeš de Ramsès III, etc.). Karnak és, d’altra banda, el temple egipci més ben documentat a les fonts, no solament a les reials, sinó també a les privades (Ineni, del regnat de Tuthmosis I; Djehuty, del de Hatšepsut, etc).

Col·laboració: 
RaG
Llegir més...