Neboda de l’escriptor francès Alphonse Karr (París, 24 de novembre de 1808 – Saint-Raphaël, Var, 29 de setembre de 1890).
Dirigí la publicació Feminal (1907-17) i col·laborà com a periodista en revistes i diaris com Joventut —des d’on, amb el pseudònim de Xènia, polemitzà amb Ors—, Or i Grana i a “Pàgina Femenina” de La Veu de Catalunya (1927-32). Pronuncià diverses conferències sobre la cultura i els drets de la dona recollides a Cultura femenina, estudi i orientacions (1910). Fundà (1913) i dirigí La Llar, primera residència per a professores i estudiantes, i tingué una actuació destacada —especialment com a conferenciant— en la defensa del millorament i la modernització de l’ensenyament de les dones. El 1915 impulsà i presidí el Comitè Femení Pacifista de Catalunya i el 1921 dirigí Acció Femenina, associació per a la defensa dels interessos polítics de les dones. Col·laborà, a més, a Ofrena, La Mainada, Diario de Barcelona, Las Provincias i El Día Gráfico.
La temàtica femenina també és present en la seva obra de creació. Emprà sovint els pseudònims Una liceista, Joana Romeu i Xènia. Com a narradora, el 1902 començà a publicar amb el pseudònim L’Escardot a la revista Joventut un conjunt de narracions breus que el 1906 aplegà en els reculls Volves (1906) i Clixés (1906) —la seva millor obra, centrada en la problemàtica de les dones de la mitjana burgesia—. També escriví les obres teatrals Els ídols (1911), Caritat (1918) i Un raig de sol (s. d.), i publicà diversos llibres de contes infantils en català i en castellà: Cuentos a mis nietos (1932), Contes de l’àvia (1934), Garba de contes (1935) i El libro de Puli (1942). És autora de les novel·les De la vida d’en Joan Franch —premiada als Jocs Florals de Barcelona (1912)—, L’esquitx (1912) i La fi del lliure (1924).
Pel que fa a la seva faceta compositiva, publicà una col·lecció de cançons dins la tradició de la cançó popular catalana, així com l’obra d’escena El testament d’Amèlia (1908), i peces per a veu i piano, com ara Preludi de primavera (1903), La mort del rossinyol (1904), Les ànimes (1904), Les aranyes (1904), La Non-non dels papallons (1904), Cançó trista i el recull Flors d’escardot (1908). També compongué Cançó de juliol, per a cor (1907). També musicà poesies de diversos autors, especialment d’Apel·les Mestres. Era casada amb Josep M. de Lasarte.