i Konstandinos Kavafis | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Konstandinos Kavafis

poètica poètica
Poeta grec.
Alexandria, 29 d’abril de 1863 — Alexandria, 29 d’abril de 1933

De família benestant, en morir el pare i arruïnar-se el comerç familiar residí a l’estranger (Anglaterra, Constantinoble), fins el 1885. Des d’aleshores residí sempre a Alexandria, i, no podent acomplir la seva vocació intel·lectual, treballà de funcionari en l’administració. Reclòs a casa seva, produí la seva obra poètica, d’extensió limitada i única pel seu to; hi revela un pessimisme i un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l’evocació tèrbola i constant dels amors prohibits —l’amor grec— i de la voluptat que ofereixen a qui —segons el poeta— gosa gaudir-ne. Alhora també hi sobresurt la mitificació de la ciutat d’Alexandria, últim testimoniatge d’un hel·lenisme que s’enfonsa sense que la nissaga grega, hereva també del gloriós passat bizantí, pugui evitar-ho. Inspirats en una constant lectura i reflexió de la història, amb una clara intenció didàctica, els seus poemes mai no foren recollits en un llibre: circularen en petits opuscles o bé en fulls volants. L’any 1935, en edició pòstuma, n'aparegueren a Alexandria 154 (el corpus pròpiament dit, que l’autor havia reconegut i destinat a la publicació). Posteriorment (1963) foren editats alguns articles en prosa, i també, el 1968, 75 poemes nous, la difusió dels quals el poeta havia desaconsellat. La seva obra ha estat divulgada en català amb la versió de Carles Riba (publicada pòstumament el 1962) i d’altres (1975).

Col·laboració: 
AES
Llegir més...