Nikos Kazandzakis

(Càndia, 18 de febrer de 1883 — Friburg de Brisgòvia, 26 d’octubre de 1956)

Nikos Kazandzakis

© Fototeca.cat

Escriptor grec.

Visqué, d’infant, la insurrecció de Creta contra els turcs. Estudià a Atenes i a París, on seguí els cursos de filosofia de Bergson. Havent tornat a Càndia (1909), inicià l’activitat literària. Intervingué en política (1919), però immediatament tornà als seus estudis i, alhora, inicià una llarga sèrie de viatges per tot Europa i Àsia. Romangué aïllat a Egina durant la Segona Guerra Mundial, i el 1945 intentà de conciliar les dues postures rivals que havien de provocar la contesa civil al seu país. Decebut, s’exilià definitivament, condemnat al seu país per l’església i el govern. La seva obra comprèn novel·les ( Toda Raba , Alexis Zorbàs , Capità Mikhalis , El Crist de nou crucificat , El pobret de Déu , etc), obres teatrals, traduccions ( La divina comèdia ), llibres de viatges, obres filosòfiques ( Ascesi ) i el monumental poema Odissea , continuació de l’epopeia homònima d’Homer. Kazandzakis intentà de conciliar, en una estranya síntesi no privada de contradiccions, cristianisme, paganisme i budisme amb el comunisme, l’anarquisme i l’ascetisme, i sobresortí per la tasca en la dignificació del seu país i la seva llengua.