i John Keats | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

John Keats

poètica poètica
Poeta anglès.
Londres, 31 d’octubre de 1795 — Roma, 23 de febrer de 1821

De família molt humil, restà orfe el 1810, i alhora que treballava i estudiava medicina compongué el seu primer llibre, Poems (1817), que no tingué èxit, però que el decidí a renunciar a la seva carrera i a dedicar-se a les lletres. L’extens poema al·legòric Endymion (1818) significà l’aparició de la seva maduresa expressiva i el domini d’un vers d’una gran musicalitat. El 1818, malalt de tuberculosi, inicià les seves tempestuoses relacions amoroses amb Fanny Brawne, i el 1819 el gran tema de la seva obra, el conflicte entre l’art i la vida, es plasmà en els seus admirables sonets i en les tres grans odes Ode to a Nightingale, Ode to a Grecian Urn i To Autumn, publicades en el volum Lamia and Other Poems (1820). Agreujada la seva malaltia, es traslladà (1820) a Itàlia, on morí. Shelley li dedicà la seva elegia Adonais (1821), però fins a mitjan s XIX, amb el prerafaelitisme, la seva poesia no fou valorada degudament. És important, també, el seu epistolari (1848). Marià Manent féu una traducció catalana dels poemes de Keats: Sonets i odes (1914).

Col·laboració: 
CPu
Llegir més...