Professor a Göttingen (1895), director del Preussisches Historisches Institut de Roma (1903), director general dels Arxius Estatals de Prússia (1915-29) i president de la direcció dels Monumenta Germaniae historica (1919-35). Gran especialista en les ciències auxiliars de la història i editor de fonts. Protestant, fou amic de Pius XI. Les seves obres més destacades són Die Urkunden Ottos III (1890), Regesta Pontificum Romanorum (Italia pontificia) (1906-35), Urkunden der Deutsche Karolinger (1932-40) i Weltgeschichte im Mittelmeer (1936). Dels Papsturkunden in Spanien, fets amb l’ajuda (1922-26) de Josep Rius i Serra, Peter Rassow i W.Kienart, interessen a Catalunya els dos volums que li són dedicats (Archivberichte: Urkunden und Regesten, 1926 —seguit de Die ältesten Papsturkunden Spaniens, 1926— i Das Papsttum und der Katalanische Prinzipat bis zur Vereinigung mit Aragon, 1926, traduït per R. d’Abadal, 1927-30) i els dos volums corresponents a Navarra i Aragó (1928), seguits de Wie und wann wurde das Reich Aragon ein Leben der römischen Kirche? (1928) i Das Papsttum und die Königreiche Navarra und Aragon bis mitte des XII Jahrhunderts (1928).