Professor a les universitats de Viena i Colònia i posteriorment de Harvard i Berkeley. És l’autor de la constitució austríaca del 1920. Intentà de superar el positivisme voluntarista pel positivisme crític. La validesa i l’obligatorietat jurídica, segons ell, no depenen d’una voluntat, sinó d’una altra norma jurídica col·locada pel damunt d’elles en l’ordenament jurídic a què pertanyin. Aquest és com una piràmide esglaonada al capdamunt de la qual hi ha la seva font de validesa. Escriví, entre altres obres, Allgemeine Staatslehre (‘Teoria general de l’estat’, 1925) i Reine Rechtslehre (‘Teoria pura del dret’, 1935).