Conquerida pels àrabs el 646, conservà, però, una independència relativa (dinasties saffàrida i samànida) de Bagdad, fins que formà part dels regnes gaznèvida (994), seljúcida (1037) i dels xas de Coràsmia. Sofrí les devastacions de Genguis Kan (1200) i de Tamerlà (1383). A la mort de Nādir Shāh fou envaïda per Aḥmad Shāh Durrānī (1747) i annexada a l’Afganistan, fins el 1893. Actualment és repartida entre l’Iran, el Turkmenistan i l’Afganistan. La part de l’Iran constitueix un ostān homònim.