i Kíev | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Kíev

Nom ucraïnès deKyjiv (uk), Nom ucraïnès deKyjiv (uk)
Ciutat
Ucraïna
Nom ucraïnès deKyjiv (uk), Nom ucraïnès deKyjiv (uk)
Capital d’Ucraïna i de l’oblast’ homònima, situada a la vora del Dnièper.
Població: 
2.814.258 h
[est. 2012]

Economia i població

És un nucli industrial molt actiu (motors elèctrics, motocicletes, indústria tèxtil, de la confecció, mecànica, química); centre de transport i de comunicacions terrestres, aèries i fluvials i un important centre cultural: acadèmia de ciències d’Ucraïna, universitat (fundada el 1834), escoles d’enginyeria, de comunicacions, de medicina, de mestres i d’agricultura. Seu metropolitana ortodoxa dependent del patriarcat de Moscou, té també un metropolita catòlic (de ritu bizantí). Entre els monuments cal destacar la catedral de Santa Sofia (s. XI), amb mosaics, l’església de l’Assumpció (s. XII, restaurada al s. XVIII), la de Sant Ciril (s. XII) i el monestir de les coves (Pečerska Lavra).

Amb una població de mig milió d’habitants al primer quart del s. XX i d’uns 850.000 el 1939, durant la Segona Guerra Mundial, Kíev restà reduïda a uns 200.000 h. Al decenni dels seixanta, la població s’apropava ja al milió i mig.

Història

Kíev fou el centre del principat homònim i el bressol de la cultura ucraïnesa, bielorussa i russa. A la fi del s. IX, la ciutat fou conquerida pel nòrdic Rurik, al capdavant dels ruotsi, que es fusionaren amb els eslaus polians de la regió. Amb el bateig de Vladimir (988) el cristianisme hi esdevingué oficial i s’inicià la fase que menà el principat al seu apogeu, sota Iaroslav (1017-54). El mercat de Kýïv era molt concorregut per tota mena de marxants, especialment italians.

La fragmentació subsegüent del territori i les invasions mongòliques imposaren una decadència ràpida, des del segon terç del s. XII; al s. XIV fou integrat a Polònia, fins el 1686, que fou annexat oficialment a Moscòvia, el regne de Moscou. Experimentà una florida intel·lectual i econòmica durant el s. XIX. Durant la guerra civil de 1917-20 fou escenari de les lluites entre nacionalistes ucraïnesos i bolxevics.

Tercera ciutat de l’URSS (després de Moscou i Leningrad), el 1934 esdevingué capital de la República Socialista Soviètica d’Ucraïna, en lloc de Khàrkiv, que ho era des del 1920, i el 1991 capital del nou estat independent d’Ucraïna.

Llegir més...