i Martin Luther King | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Martin Luther King

Història    Política
Martin Luther King
CC
ciències polítiques polít i història hist
Activista nord-americà pels drets civils, de nom de naixement Michael King Jr.
Atlanta, Geòrgia, 15 de gener de 1929 — Memphis, Tennessee, 4 d’abril de 1968

El 1934, el seu pare, el pastor baptista Michael King, es canvià el nom i també el del seu fill en homenatge al reformador alemany Martí Luter. Malgrat créixer en un ambient benestant, des d’infant experimentà els efectes de la segregació i els prejudicis racials contra els negres al sud dels Estats Units. Graduat en sociologia al Morehouse College d’Atlanta (1948), posteriorment estudià teologia al Crozer Theological Seminary de Chester, Pennsilvània, on es graduà el 1951, i a la Universitat de Boston, on es graduà el 1955. Pastor baptista des del 1954, adoptà les idees de Gandhi sobre la resistència pacífica.

Després dels fets d’Alabama protagonitzats per Rosa Parks (1955) esdevingué líder del moviment de boicot als transports de Montgomery. Seguidament fundà la Southern Christian Leadership Conference (SCLC), l’organització més poderosa contra la segregació racial i que actuava amb mètodes de resistència pacífica. Objecte d’agressions, intents d’assassinat, amenaces i empresonaments, reeixí tanmateix a convertir la seva lluita en un moviment interracial de masses i posar en evidència l’arbitrarietat de la justícia dels estats del sud. Dotat d’un gran magnetisme personal i capacitat oratòria, rebé el suport de les administracions Kennedy i Eisenhower. De nou empresonat a Birmingham (Alabama) el 1963, un cop en llibertat organitzà una marxa multitudinària d’unes 200.000 persones al Lincoln Memorial de Washington el 28 d’agost, on pronuncià el cèlebre discurs I Have A Dream (‘Tinc un somni’).

El 1964 rebé el premi Nobel de la pau. Després de manifestacions sostingudes, el Congrés aprovà la Civil Rights Act (1964), que prohibia la segregació als locals públics i la discriminació racial, i la Voting Rights Act (1965), que atorgava el dret a vot als negres. El lideratge de King fou qüestionat a partir d’aquest any pel sorgiment de moviments que vinculaven l’alliberament dels negres amb l’islam i amb l’esquerra revolucionària. El seu principal líder, Malcolm X, s’enfrontà agrament a King i en qüestionà l’estratègia de la no-violència. Els darrers anys de la seva vida, s’aproximà a causes com l’oposició a la guerra del Vietnam i la desigualtat socioeconòmica. Les circumstàncies del seu assassinat, aparentment pel franctirador blanc James Earl Ryan, són objecte d’incògnites i de controvèrsies. Escriví Strength to Love (1963) i The Trumpet of Conscience (1967).

Data de revisió: 
2017-09-18
Llegir més...