Impulsor del Manifest d’Oberhausen i del “nou cinema” alemany amb diversos curtmetratges, es dedicà més tard a la realització de llargmetratges amb un estil fred i intel·lectual i conreà sovint la temàtica política. Poden ésser destacats, entre d’altres, Abschied von Gestern (‘Adeu a l’ahir’, 1966), Die Artisten in der Zirkus-kuppel: ratlos (‘Els artistes sota la carpa del circ: perplexs’, 1968), Gelegenheitsarbeit einer Sklavin (‘El treball ocasional d’una esclava’, 1973), Der starke Ferdinand (‘Ferdinand el fort’, 1976), Die Patriotin (1979) i el film col·lectiu Der Kandidat (1980). Com a escriptor, és autor de novel·les i relats on descriu, sobre una base documental, esdeveniments de l’època nazi i de la darrera guerra mundial: Lebensläufe (‘Apunts biogràfics’, 1962), Schlachtbeschreibung (‘Descripció d’una batalla’, 1964), Neue Geschichten (‘Noves històries’ 1977), Vermischte Nachrichten (‘Notícies barrejades’, 1987).