i Arthur Kornberg | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Arthur Kornberg

Arthur Kornberg
©
bioquímica bioq
Bioquímic nord-americà.
Nova York, 3 de març de 1918 — Stanford, Califòrnia, 26 d’octubre de 2007

Graduat a la Universitat de Rochester (1941), posteriorment treballà a l’Institut Nacional de Salut (1942-52) i a les universitats de Nova York, on fou cap de la secció d’enzims i metabolisme (1947-52), a la de Washington de Saint Louis (1953-59) i, finalment, a la de Stanford, on fou cap del departament de bioquímica fins el . Descobrí els mecanismes de síntesi biològica dels àcids ribonucleics i desoxiribonucleics, portadors de la informació genètica, i aïllà l’ADN polimerasa, l’enzim per a sintetitzar l’ADN . El 1959 compartí el premi Nobel de medicina amb Severo Ochoa. Posteriorment obtingué la síntesi de l’ADN al laboratori (1961) mitjançant nucleòtids independents, un enzim i una molècula de l’ADN patró. El 1967 fou el primer en sintetitzar el nucli d’un virus al laboratori, el PhiX174. Fou pare del també premi Nobel de química Roger David Kornberg . És autor, entre d’altres, dels llibres Enzymatic Synthesis of DNA (1961), DNA Synthesis (1974), DNA Replication (1980), les memòries For the Love of Enzymes: The Odyssey of a Biochemist (1989) i The Golden Helix: Inside Biotech Ventures (1995), sobre la biotecnologia i les seves perspectives.

Llegir més...