Introductor de Husserl a França, destacà pels seus estudis sobre la història de la ciència, en els quals s’anticipà a les nocions de paradigma i d’estructura epistemològics desenvolupades per Thomas Samuel Kuhn . De la seva producció, sobresurten els estudis sobre Anselm (1923), Descartes (1923 i 1944) i Plató (1945), així com els seus reculls Études Galiléennes (1940), From the Closed World to the Infinite Universe (1957), La révolution astronomique , Études d’histoire de la pensée philosophique (1961) i, de publicació pòstuma, Newtonian Studies (1965) i Études d’histoire de la pensée scientifique (1973).