i Hans Krahe | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Hans Krahe

filologia filol
Filòleg alemany.
Gelsenkirchen, Westfàlia, 1898 — Tübingen, Württemberg, 1965

Catedràtic de lingüística comparada de la Universitat de Tübingen. Treballà en el camp de l’indoeuropeu, que identificà sobretot en la toponímia. Propugnà una fase “europea antiga”, anterior a la fragmentació de la llengua i documentada en una sèrie de topònims, bàsicament hidronímics, presents en tota l’Europa indoeuropea. Publicà un gran nombre d’articles a la revista Beiträge zur Namenforschung, fundada per ell mateix, i diverses monografies: Sprache und Vorzeit (‘Llengua i passat’, 1954), Die Struktur der alteuropäischen Hydronymie (‘L’estructura de l’antiga hidronímia europea’, 1963). Estudià també l’il·liri: Lexicon altillyrischer Personennamen (‘Vocabulari dels noms de persona de l’antic il·liri’, 1929) i Die Sprache der Illyrier (‘La llengua dels il·liris’, 1955), i el mesàpic.

Llegir més...