i Karl Christian Friedrich Krause | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Karl Christian Friedrich Krause

filosofia filos
Filòsof alemany.
Eisenberg, Saxònia, 4 de maig de 1781 — Munic, 27 de setembre de 1832

Deixeble de Fichte i Schelling, no arribà mai, però, a obtenir una càtedra i visqué en l’estretor. Rebutjà els sistemes de Fichte, Schelling i Hegel i es considerà el veritable continuador de Kant. La seva filosofia, anomenada panenteisme, descriu el món en Déu, bé que no l’hi confon, i presenta la història com a ascensió racional de l’home a Déu i com a descens de Déu a l’home. La seva metafísica s’aplica a l’ètica i a la filosofia del dret i rebutja la visió hegeliana de l’estat. De publicació majoritàriament pòstuma, la seva obra inclou una gran diversitat de disciplines i interessos filosòfics. Per la importància que tingueren en la difusió del krausisme destaquen Das Urbild der Menschheit (‘L’ideal de la humanitat’, 1811), Abriss der Aesthetik (‘Compendi d’Estètica’, 1837), Entwurf des Systems der Philosophie (‘Esbós del sistema de filosofia’, 1804) i Reine allgemeine Vernunftwissenschaft (‘Ciència pura i general de la raó’, 1885).

Llegir més...