i P’otr Aleksejevič Kropotkin | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

P’otr Aleksejevič Kropotkin

Forma transcrita al català d’Piotr Alekseievitx Kropotkin
història hist
Príncep Kropotkin.
Moscou, 9 de desembre de 1842 — Dmitrov, Moscou, 8 de febrer de 1921

Anarcocomunista rus. De família aristocràtica, abandonà la carrera militar i estudià geografia, zoologia i antropologia. A Suïssa (1872) prengué contacte amb els bakuninistes de la Primera Internacional. Tornà a Rússia, on fou empresonat (1874), però aconseguí d’escapar (1876), i residí exiliat a la Gran Bretanya, a Suïssa i a França. Es relacionà amb Brousse, Malatesta i Reclus i fundà les revistes Le Révolté, anarcocomunista, a Suïssa (1878), i Freedom, llibertària, a Anglaterra (1886). Escriví Paroles d’un révolté (1885), La conquête du pain (1892) i unes memòries (1902). Defensà la idea de la diversitat d’ocupacions, en l’agricultura i la indústria, davant els obrers condemnats pel capitalisme a un sol ofici. Criticà la teoria darwiniana de la lluita per la vida i defensà l’ajut mutu com a condició del progrés (Mutual Aid: a Factor of Evolution, 1892). Teoritzà sobre l’anarcocol·lectivisme com a etapa transitòria cap a l’anarcocomunisme, sense acceptar els sindicats com a organitzadors de la nova societat. Tornà a Rússia el 1917, i col·laborà amb el poder soviètic, sense acceptar, però, cap càrrec oficial.

Els mesos de juny-juliol del 1878 visità Barcelona, on es relacionà especialment amb García Viñas, i després, en un curt viatge a Madrid, intentà de resoldre les diferències entre el grup bakuninista madrileny i el barceloní. Tanmateix, la influència del seu anarcocomunisme no es produí fins el 1886, quan la Justícia Humana de Gràcia, Acràcia de Barcelona i El Socialismo de Cadis traduïren per primera vegada els seus escrits. Les seves obres es divulgaren sobretot al començament del s. XX, editades en castellà, especialment a Barcelona i València (així, La conquista del pan, per Maucci i Atlante i per Sempere). L’anarcocomunisme influí especialment en els anarquistes més purs, i configurà el seu ruralisme i la fe en un comunisme no basat en el sindicalisme.

Col·laboració: 
BRi / PGa
Llegir més...