i P’otr Aleksejevič Kropotkin | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

P’otr Aleksejevič Kropotkin

Forma transcrita al català d’Piotr Alekseievitx Kropotkin
Història
Forma transcrita al català d’Piotr Alekseievitx Kropotkin
història hist
Príncep Kropotkin.
Moscou, 9 de desembre de 1842 — Dmitrov, Moscou, 8 de febrer de 1921

Anarcocomunista rus. De família aristocràtica, abandonà la carrera militar i estudià geografia, zoologia i antropologia. A Suïssa (1872) prengué contacte amb els bakuninistes de la Primera Internacional. Tornà a Rússia, on fou empresonat (1874), però aconseguí d’escapar (1876), i residí exiliat a la Gran Bretanya, a Suïssa i a França. Es relacionà amb Brousse, Malatesta i Reclus i fundà les revistes Le Révolté, anarcocomunista, a Suïssa (1878), i Freedom, llibertària, a Anglaterra (1886). Escriví Paroles d’un révolté (1885), La conquête du pain (1892) i unes memòries (1902). Defensà la idea de la diversitat d’ocupacions, en l’agricultura i la indústria, davant els obrers condemnats pel capitalisme a un sol ofici. Criticà la teoria darwiniana de la lluita per la vida i defensà l’ajut mutu com a condició del progrés (Mutual Aid: a Factor of Evolution, 1892). Teoritzà sobre l’anarcocol·lectivisme com a etapa transitòria cap a l’anarcocomunisme, sense acceptar els sindicats com a organitzadors de la nova societat. Tornà a Rússia el 1917, i col·laborà amb el poder soviètic, sense acceptar, però, cap càrrec oficial.

Els mesos de juny-juliol del 1878 visità Barcelona, on es relacionà especialment amb García Viñas, i després, en un curt viatge a Madrid, intentà de resoldre les diferències entre el grup bakuninista madrileny i el barceloní. Tanmateix, la influència del seu anarcocomunisme no es produí fins el 1886, quan la Justícia Humana de Gràcia, Acràcia de Barcelona i El Socialismo de Cadis traduïren per primera vegada els seus escrits. Les seves obres es divulgaren sobretot al començament del s. XX, editades en castellà, especialment a Barcelona i València (així, La conquista del pan, per Maucci i Atlante i per Sempere). L’anarcocomunisme influí especialment en els anarquistes més purs, i configurà el seu ruralisme i la fe en un comunisme no basat en el sindicalisme.

Col·laboració: 
BRi / PGa
Llegir més...