Professor a Heidelberg i director de l’Institut Max Planck d’Investigacions Mèdiques, es destacà pels seus estudis sobre les vitamines (A, H, K), algunes de les quals aïllà per primera vegada. Estudià especialment les diferents substàncies del complex vitamínic B2, per a les quals introduí el terme flavines. El 1938 li fou atorgat el premi Nobel de química.