i Janka Kupala | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Janka Kupala

poètica poètica
Poeta bielorús.
Vjazynka, Vílnius, 1882 — Moscou, 1942

Canta la vida trista del camperol i l’ànsia de llibertat: Mogila l’va (‘La tomba del lleó’, 1910), Razor'ennoje gnezdo (‘El niu destruït’, 1913, drama). Després de la revolució d’octubre reflectí els canvis produïts a Bielorússia: Alesja (1935), Ot serdca (‘De tot cor’, premi Stalin 1941).

Llegir més...