Fou professor, entre d’altres, a les universitats d’Illinois (1931-36), Columbia (1937-41) i Texas (1972-93) i treballà als laboratoris de la Companyia Bell Telephone (1944-46), a la Westinghouse Electric Corporation (1941-42) i al departament de recerca militar de la Universitat de Columbia (1942-44). Les seves recerques sobre el moment magnètic de l’electró li valgueren la concessió, el 1955, del premi Nobel de física, que compartí amb W. E. Lamb.