El 1957 publicà Prodolženije legendy (‘Continuació d’una llegenda’), on descriu les seves experiències com a treballador en la construcció en la presa d’Irkutsk. Però l’èxit li arribà amb la novel·la Babij Jar (1966), que relata l’assassinat dels jueus de Kíev durant la guerra. El 1969 aprofità un viatge oficial a Londres per romandre-hi i reconegué haver espiat diversos escriptors a l’URSS. Publicà un altre cop Babij Jar sense les supressions de la censura soviètica.