Jesuïta, oratorià, sacerdot rural i canonge a Amiens, es lliurà a la predicació. Adherit al calvinisme (1650), la seva doctrina —labadisme—, oposada a la pràctica externa i amb tendència a una mena de comunisme cristià, fou condemnada pel sínode de Dordrecht (1688). Formà una comunitat dissident, que s’extingí el 1740.