i Francesc Labarta i Planas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Labarta i Planas

Pseudònim emprat per a signar dibuixos humorístics perLata
Pseudònim emprat per a signar dibuixos humorístics perLata
La platja (el Maresme, 1933), pintura de Francesc Labarta i Planas
© Fototeca.cat
dibuix dib i pintura pint
Pintor, dibuixant i decorador.
Barcelona, 12 d’agost de 1883 — Barcelona, 3 de novembre de 1963

Deixeble primer del seu pare, Lluís Labarta i Grané , entrà a Llotja el 1897. En acabar els estudis (1904) s’incorporà a l’equip de Lluís Domènech i Montaner , dins del qual participà especialment en les obres de l' Hospital de Sant Pau , on dissenyà molts mosaics, entre els quals el de la façana principal. Dugué a terme un gran nombre de projectes en el camp de les arts aplicades, com ara ferro forjat, mosaic, ceràmica, vitralls, (dels quals hom pot destacar els de l’ajuntament de Sants-Hostafrancs), esgrafiats, teixits, catifes, domassos, etc. i tingué una participació destacada en l’Exposició Universal de 1929. Paral·lelament, col·laborà amb el pseudònim de LATA en el setmanari humoristic Papitu (1908 - 1937) i altres revistes satíriques com ara L’Esquella de la Torratxa , La Cuca Fera , Foyer i altres i il·lustrà també llibres i poemaris. Cofundador el 1910 de Les Arts i els Artistes , el 1912 fou nomenat Professor d’Entrada de l’Escola de la Llotja. Des del 1918 es dedicà plenament a la pintura de cavallet, i es revelà com un paisatgista d’un objectivisme sensible i ben construït. Projecta, al mateix temps, obres de decoració mural i d’interiors El 1933 ingressa a l' Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi . El 1936, a causa de la guerra, s’instal·là a Olot, d’on fou nomenat professor de l’Escola de Paisatge de la Generalitat de Catalunya. Acabada la guerra, tornà a Barcelona i hi continuà l’activitat docent i participà en la reconstrucció de temples, amb pintures murals i vitralls i continuà exposant individualment fins el 1945. Publicà els llibres Para comprender la pintura (1944) i Composición decorativa - Pintura (Artes aplicadas) (1946).

Llegir més...