península del Labrador

Península al NE del Canadà, entre l’Atlàntic, a l’E, l’estret de Hudson, al N, i la badia de Hudson, a l’W.

És l’extrem oriental de l’escut canadenc, del qual és la part més elevada (mont Torngat, 1 675 m). El riu més important és el Hamilton. Hi ha molts llacs. La costa és molt retallada i amb nombrosos i profunds fiords. El clima és molt fred, i la vegetació és de taigà i, al N, de tundra. Els pocs habitants (esquimals i blancs) viuen de la caça i de la pesca. Té importants recursos miners (ferro, or, coure i argent). Visitada segurament pels vikings (segle XI), fou descoberta per Giovanni Caboto (1498) i explorada per successives expedicions. En poder de la Gran Bretanya per la pau de París del 1763, passà al Canadà (1774) i després a la jurisdicció de Terranova (1809). A partir del 1949 la part NE de la península formà part de la província de Terranova, i la resta, de la província de Quebec.