Amb el seu fill, Francesc Lacambra i Pont (1790 ‒ 1870), l’any 1808 creà a la Barceloneta una foneria per a la producció d’objectes i estris de coure i bronze per a la marina mercant. Els anys trenta ampliaren la indústria amb el comerç de ferralla a l’engròs. Una dècada més tard esdevingué el principal proveïdor de coure de la Casa de la Moneda. El 1852 construí una farga a les Masies de Voltregà (Osona), vora el Ter, denominada Farga d’Ordeig. Dirigida per Joan Lacambra Pujades (1827 ‒ 1896), net del fundador, fabricava planxes de coure per al revestiment dels bucs dels vaixells. El 1859 hom construí al costat de la farga una fàbrica equipada amb turbina arrendada per a la producció de filats i teixits de cotó. La importància de l’empresa al final del segle XIX es posà de manifest amb la medalla que li fou concedida a l’Exposició Universal del 1888. Al principi del segle XX l’empresa es dedicà sobretot a proveir material per a les xarxes elèctrica (cables elèctrics) i ferroviària. Durant la Primera Guerra Mundial tingué una gran expansió. El 1927 fou concedit a Francesc Lacambra i Lacambra (Barcelona 1886 ‒ 1933) el comtat de Lacambra. Nacionalitzada durant la Guerra Civil Espanyola, els anys cinquanta introduí el tren de laminatge per a la fabricació de fil de coure. Posteriorment, una greu crisi situà l’empresa al caire de la fallida, fet que portà la família Lacambra a despendre’s de la propietat de l’empresa, operació que donà lloc a La Farga Lacambra SA.