Professor a Pau, s’interessà per l’estudi del basc i del georgià, llengües que arribà a dominar perfectament. Catedràtic de basc a la Universitat de Bordeus (1948), en els seus nombrosos treballs (més de dos-cents) es decantà per la hipòtesi de l’origen caucàsic del basc, i alhora estudià aspectes gramaticals i filològics d’aquesta llengua, especialment els relatius al verb basc, que inicià amb la seva tesi, en dos volums, Le système du verbe basque au XVIe siècle (1943). Publicà també estudis de vocabulari (tant basc com georgià o caucàsic en general, etc), de literatura (amb traduccions de poetes bascs i georgians), del folklore, etc. El 1953 fou nomenat membre titular de l’Euskaltzaindia (Acadèmia de la Llengua Basca) i, el 1969, doctor honoris causa de la Universitat de Tbilisi, a Geòrgia.