Dotat d’una notable capacitat de síntesi, enriquí els seus treballs amb reflexions que palesen una fina sensibilitat envers el fet artístic. Fomentà l’interès per alguns dels corrents artístics contemporanis. D’entre les seves publicacions sobresurten: Breve historia de la pintura española (1934); Velázquez (1944); Antecedentes, coincidencias e influencias del arte de Goya (1946); Zuloaga (1950); La fundamentación y los problemas de la Historia del Arte (1951) així com diverses edicions dels gravats de Goya. Dirigí la Calcografía Nacional i el Museo de Arte Moderno, a Madrid. Exercí la crítica a “Ya” i a “ABC”.