Havent entrat a l’orde dominicà (1879), fou actiu promotor de l’estudi crític de la Bíblia en el camp catòlic, tot i les dificultats amb què topà per part de l’integrisme catòlic. Fundà, a Jerusalem, l’École Pratique d’Études Bibliques (1890) i la “Revue Biblique” (1892). Entre les seves moltes obres es destaquen: Méthode historique (1911), els comentaris als quatre Evangelis (Marc, 1911; Lluc, 1921; Mateu, 1923; Joan, 1925) i Introduction à l’étude du Nouveau Testament, en tres volums (1933-37).