Serví, durant la guerra del Francès, a les ordres del comte d’Almodóvar i, liberal avançat, com ell, foren empresonats durant el primer període absolutista de Ferran VII. Alliberat (1820), fou oficial de l’ajuntament de València i redactà nombrosos bans i proclames constitucionals. Durant el Trienni Constitucional formà, amb Gaspar Bono Serrano, Josep d’Orga, Estanislau de Kostka Vayo i altres intel·lectuals, una acadèmia literària, sota el patrocini de Juan Nicasio Gallego. Exiliat a Londres (1823), treballà per a l’editorial de Vicent Salvà, i, de retorn a València, ocupà càrrecs a la diputació provincial. Fou redactor d’"El Turia” i “La Verdad”, i traduí en castellà gran quantitat de novel·les i llibres d’història. Publicà diversos opuscles, entre els quals Valencia vindicada por el carácter de sus naturales (1831), El teatro de Valencia (1840) i Valencia antigua (1848). Fou autor d’un Ensayo de un diccionario valenciano-castellano (1839 i 1842), d’una certa importància per l’interès que mostrava per l’idioma viu i l’exactitud de les equivalències.