Antoni Garcia i Lamolla

Antoni G. Lamolla
(Martorell, Baix Llobregat, 24 de juny de 1910 — Dreux, Illa de França, 13 de gener de 1981)

Pintor, que signava habitualment com a Antoni G. Lamolla.

Format a Tarragona i Lleida, on residí des el 1924, fou molt influït per la revista Art (1933), introductora de l’avantguardisme a Catalunya. El 1934, adherit a l' Amics de l’Art Nou, reorientà la seva obra obra vers el surrealime i s’aproximà a l’avantguarda barcelonina, dins la qual s’integrà en el Grup Logicofobista. Aquest any féu la primera exposició individual a la Galeria Syra de Barcelona i posteriorment, promogudes per l’ADLAN, a Madrid, a Santa Cruz de Tenerife i a París, a l' Exposición de Artistas Ibéricos. El maig del 1936, a Barcelona, participà en l' Exposició Logicofobista de les Galeries Catalònia, en la mostra col·lectiva més important del surrealisme a l’Estat espanyol, que incloïa, a més, obres de Leandre Cristòfol i Peralba, Àngel Ferrant i Vázquez, i  Remei Varo i Uranga.

L’obra de Lamolla, caracteritzada per l’ambientació onírica, les formes orgàniques i un acusat sentit espacial, és una de les més destacades en la renovació de l’art  català dels anys trenta. Durant la Guerra Civil, tot i ser un decidit partidari de la República, defensà activament el patrimoni d’art sacre de Lleida i de la Franja de Ponent contra els intents de destrucció per l’anarcosindicalisme extremista.

Exiliat el 1939, després de ser internat al camp del Barcarès, sobrevisqué amb dificultats l’ocupació alemanya i, després de l’alliberament, s’establí a Dreux (Illa de França), on visqué de la pintura i col·laborà alhora en moltes publicacions de l’exili, majoritàriament de signe llibertari. En aquesta etapa, evolucionà cap a un expressionisme tràgic, de tonalitats fosques, molt influït per l’art sacre i el tenebrisme, i, en la temàtica, adquiriren més importància els bodegons i els paisatges, obres de més fàcil comercialització. Des dels anys seixanta tornà a exposar esporàdicament a l’Estat espanyol.

L’any 2005 la seva família féu donació al Museu d’Art Modern Jaume Morera de Lleida de part de la seva obra. L’any 2010, amb motiu del centenari del seu naixement, aquest museu li organitzà una important exposició retrospectiva.