Estudià al conservatori del Liceu i amplià els seus coneixements amb Antoni Nicolau. El 1911 fundà l’Orquestra Simfònica de Barcelona, de la qual fou també director. Dirigí la Filharmònica de Berlín i la Blüthner-Orchester d’aquesta ciutat l’any 1914. Fou el successor de Celestí Sadurní en la direcció de la Banda Municipal de Barcelona a partir del 1914, amb la qual efectuà una labor educadora notable, que arribà a un públic nombrosíssim. Sota la seva direcció la Banda Municipal actuà a Berlín i a Frankfurt. Tres anys més tard fou nomenat director del conservatori del Liceu. El 1943 fundà l’Orquestra Municipal de València, que dirigí fins el 1949, any que, de retorn a Barcelona, féu encara un memorable concert al Palau de la Música.
És autor de l’oratori La nit de Nadal (1906), amb text de Francesc Casas i Amigó, del drama líric Hespèria (1907), d’una trilogia simfònica (Hispàniques), de la Primera simfonia, en re menor, i dels poemes simfònics Matí de festa, El rapte de les sabines i Poema romántico, per a veu de baríton i orquestra. Escriví també Rêverie, per a violoncel i orquestra, una Missa eucarística, per a dues veus i orgue, motets i cants espirituals. Per a piano compongué El parc d’atraccions, Cants íntims, Cançons de muntanya i American Souvenir, i per a veus, unes cent cinquanta cançons, entre les quals es destaquen Cançons populars catalanes i la col·lecció de dotze cançons Violetes. Instrumentà per a banda obres de Beethoven i de Strauss. Durant vint-i-cinc anys fou el promotor de la vida musical barcelonina.