Situada entre Malta i Tunísia, administrativament pertany a la província d’Agrigent. L’economia gira entorn de l’agricultura (cereals i vinya), la pesca i el turisme. La proximitat de l’illa amb la costa nord-africana (poc més de 100 km fins a Tunísia) l’ha convertit, en època recent, en un dels punts de trànsit d’immigrants il·legals i de refugiats, procedents del Magrib, l’Orient Mitjà i l’Àfrica subsahariana. El pas d’aquests immigrants des de la costa nord-africana fins a l’illa, amb embarcacions irregulars en condicions molt precàries i controlat per màfies, s’inicià amb una certa intensitat al principi del segle XXI, i s’ha multiplicat a partir del 2011 arran de la inestabilitat i l’agreujament dels conflictes en molts estats del món arabomusulmà. Principalment des de la costa de Líbia (a uns 300 km de Sicília), han arribat a l’illa centenars d’embarcacions. Els refugiats, internats en dos grans camps, posteriorment són transferits a Sicília o al continent. Només el 2015, hom estimà en uns 3.000 el nombre de morts en naufragis en aigües de l’estret de Sicília.